diumenge, 6 de març del 2016

L'estàndard

Què és l'estàndard?

L'estàndard és una varietat lingüística que serveix per superar la diversitat formal que qualsevol llengua presenta. 

És una varietat comuna, ja que és compartida pels usuaris d'una mateixa llengua i l'adopten com a model de referència d'allò que és correcte i adequat.

L'estàndard és necessari en una societat moderna: de fet, dificilment una llengua de cultura podrà sobreviure sense, ja que en la societat actual, on les necessitats comunicatives són importants, els usuaris d'una llengua necessiten un model de llengua normatiu que els doni prestigi i seguretat a l'hora de comunicar-se.


Quines funcions té?


Podem dir que té dues funcions bàsiques,

Si els dialectes són un element diversificador de la llengua, l'estàndard té una funció unificadora de les diferències internes i representa un factor de cohesió de la comunitat lingüistica.

Per una altra banda, té una funció separadora restecte a altres comunitats lingüístiques (un estàndard que no marqui les distàncies amb una llengua veïna acaba subordinant-s'hi, dissolent-s'hi).

En quins espais s'utilitza?

Podríem considerar l'estàndard com una varietat formal. Per la qual cosa, és el model que s'empra a l'esola i als mitjans de comunicació i en tots aquells àmbits de comunicació que requereixen una certa formalitat.

Quins models d'estàndard podem trobar?

Podem considerar 3 models en la configuració de la llengua estàndard segons la participació dels dialectes:

1. En el model unitarista, s'ha creat l'estàndard a partir d'una varietat geogràfica que s'imposa sobre les altres. Un exemple podrien ser els estàndards francès i italià, basats en els dialectes francià i toscà, respectivament. D'aquesta manera pot passar que els altres dialectes passin a ser considerats socialment inferiors.

2. En el model composicional, l'estàndard és la síntesi dels dialectes existents, és a dir,  s'han sumat trets d'algunes o de totes les varietats geogràfiques d'aquella llengua. El basc o el noruec en poden ser exemples.

3. Una llengua pot funcionar amb més d'una varietat estàndard. Per a cada un dels models estàndard s'accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona. Awuest model s'anomena model d'estàndards autònoms. L'anglès n'és un exemple, ja que cohabiten un estàndard britànic, un d'americà i un d'australià.

Com és l'estàndard català?

En el cas del català, l'estàndard és essencialment de caràcter composicional. No obstant això, la participació dels diferents dialectes s'ha fet en un grau diferent. Diferents factors, com el pes demogràfic o el protagonisme històric o cultural, han fet que els elements del dialecte central tenguin més representació en l'estàndard.

Els dialectes occidentals també han contribuït molt en la formació de l'estàndard: en l'ortografia de les vocals o en la presència de la -r final, per exemple.

Així mateix, podem dir que existeix també una certa flexibilitat pel que fa a la morfologia verbal i al lèxic segons cada varietat regional. És tan correcte dir al·lot, com noi, xic o boix. Un altre exemple seria la variació morfològica com jo estimo/ jo estime/ jo estim.

Per tant, podem dir que l'estàndard català és de tipus composicional, però que permet la convivència de diversos estàndards més o menys autònoms.




dimarts, 16 de febrer del 2016

La poesia del segle XV: Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi


Ausiàs March representa el primer pas cap a la poesia moderna. Si la prosa catalana arriba a la seva plenitud gràcies a la figura de Ramon Llull, la poesia ho fa amb Ausiàs March, ja que abandona part dels postulats de la poesia trobadoresca.

Anem a seguir coneixent un dels millors poetes de la nostre llengua en la següent presentació.

dijous, 21 de gener del 2016

L'Humanisme i Bernat Metge



L'Humanisme fou un corrent de pensament sorgit al segle XVI i que va canviar la manera d'entendre la vida fins aleshores. Els autors de l'Edat Mitjana, coneguda com "l'època fosca" pels mateixos humanistes, havien utilitzat la llengua catalana per defensar una visió del món cristiana: es menyspreava el cos, el plaer, la dona, es parlava de la mort i de la salvació eterna. Amb l'arribada de les idees humanistes, aquest teocentrisme canvià i l'Home aparegué com a centre de totes les coses. També es recuperaren els clàssics llatins tan oblidats o, més bé, interpretats en benefici propi, pels autors medievals.

Bernat Metge, que va estar vinculat a la Cancelleria Reial, fou qui va introduir aquest corrent a Catalunya

En aquest enllaç hi trobareu una presentació que explica de manera resumida aquest contingut



dilluns, 18 de gener del 2016

Treball de la lectura

Com ja us he comentat a classe, en aquesta avaluació es treballarà la lectura que heu triat mitjançant l'ús d'una plataforma digital: el bloc o la pàgina web. 

Teniu moltíssimes eines a l'abast. En aquest cas, us propòs que utilitzeu Blogger o bé Wix. 

L'objectiu és que treballeu diferents aspectes de la lectura perquè us la faceu més vostra.


Què hi haurà d'haver al vostre bloc o web? Com haurà d'estar estructurat?

Haurà de tenir una barra de menú dividida en les següents pàgines:

1. Portada. Es tracta d'un espai on us heu de presentar: dir qui sou, quin curs feis, per què heu triat aquesta lectura i una breu descripció del contingut global del bloc perquè qualsevol que hi entri sàpiga el que es pot trobar.

2. Biografia. Heu de cercar informació sobe l'autor i fer-ne una selecció per després redactar un petit text que expliqui qui és o qui va ser, què ha fet i què ha escrit.

3. Argument. Escriviu un resum del contingut del llibre.

4. Personatges. Es tracta d'analitzar i despcriure els personatges de l'obra i les relacions que mantenen entre ells. Heu de justificar-ho amb descripcions i comentaris de la mateixa obra entre cometes. Comentau amb quin personatge us heu sentit identificats i per què.

5. Espai i temps. Analitzau i comentau les característiques del temps i l'espai de la història. Per exemple, si la història transcorre durant l'Edat Mitjana podríeu explicar una mica com es vivia aleshores. Si els fets transcorren a Barcelona podríeu comentar els espais que surten i afegir fotografies. 

6. Temes. En cada història predomina o es traca algun tema o temes: l'amor, la mort, el desig de ser lliure, el món de l'adolescència, etc. En aquest apartat heu de comentar quin és el tema o temes tractats a la vostra lectura tot posant exemples del text. A més a més cercau informació d'altres llibres o pel·lícules que tractin els mateixos temes i comentau-los una mica per damunt.

7. Opinió. En aquesta pàgina haureu d'escriure les impressions que teníeu abans de llegir el llibre i les impressions que heu tengut una vegada ja l'heu llegit.

Aquesta és la part obligatòria, és a dir, és tota la informació que hi ha d'haver a cada bloc. Podeu acompanyar els vostres escrits amb imatges i vídeos per fer-ho més atractiu.

A més a més, com a part voluntària podeu crear un relat digital com en l'exemple que teniu a continuació. També podeu crear un videorelat que expliqui la història i si teniu altres aportacions totes seran benvingudes.

Aquí teniu un exemple que us pot orientar. Es tracta d'un Wix fet per alumnes de 1r de batxillerat de l'IES La Serranía del Villar. 


També us pas alguns enllaços que us ajudaran a l'hora de crear la vostra plataforma:
  • Com crear un bloc amb Blogger pas a pas:
https://www.youtube.com/watch?v=jChOyuA0sYI
  • Com editar i elaborar la barra del menú amb Blogger:
https://www.youtube.com/watch?v=h7_OmdtWwR8
  • Com crear una pàgina web amb Wix:
https://www.youtube.com/watch?v=2oqGFVQrnXc

CRITERIS D'AVALUACIÓ
Quins ements seran avaluats del vostre bloc?

  • El producte conté tots els apartats mínims indicats en les pautes.
  • Els diferents apartats estan ordenats de forma coherent i la progressió de la informació és clara per a l’espectador.
  • Es demostra un coneixement del tema i no hi ha errors o inexactituds.
  • Hi ha un equilibri entre text, imatge i so. 
  • L’ús d’imatges és justificat i ajuda a la comprensió dels textos escrits i orals. 
  • S’utilitza un registre estàndard i un vocabulari adequat al tema que es tracta. 
  • Els textos escrits no contenen faltes d’ortografia o errors gramaticals 
  • El producte és creatiu i amb voluntat d’originalitat.
  • S'han fet activitats voluntàries.

dijous, 14 de gener del 2016

El text instructiu-prescriptiu

Si fins ara hem estudiat els textos argumentatius i els textos expositius, ara toca pegar una ullada i treballar sobre una altra tipologia de text que molt sovint ens trobam en la nostra vida diària: el text instructiu

Qui no haurà hagut de consultar alguna vegada un prospecte mèdic per saber com prendre un medicament? Qui no haurà mirat com aplicar un producte de neteja per no fer-ho malament? O qui no ha llegit mai un llibre de receptes per saber com elaborar un pastís boníssim?

Segur que abans de començar ja en saps moltes coses, d'aquests tipus de textos. Ara toca comprovar-ho i aprendre altres coses que pot ser desconeixies. Per aquest motiu, treballarem aquest contingut amb el projecte que a continuació he penjat. Farem part d'aquest projecte a casa i part a classe, per aclarir dubtes. 

En acabar, què haureu de saber fer? 

Com explica l'activitat 12 haureu de convertir-vos per un moment en farmacèutics i elaborar el prospecte d'un medicament que heu creat. En acabar, l'haureu d'exposar davant la resta de companys.

Ànims i endavant!


dimarts, 12 de gener del 2016

Lectures

LECTURES 2N ESO

- CASALS, Quim. Nassos, nassos, nassis. Ed. Bromera

- SANTOS, Care. Hot Dogs. Ed. Gran Angular

- SIERRA I FABRA, Jordi. La música del vent. Ed. Columna Jove

- RUIZ ZAFÓN, Carlos. El príncep de la boira. Ed. Planeta (edició de butxaca)

- MARTÍN, Andreu. Xats. Columna edicions.

- GALLEGO, Laura. La filla de la nit. Ed. Edebé

- LLOBET BRANDT, Glòria. Pensaré en tu. Ed. Bromera

- Anna Frank. El diari d'una noia. Eumo editorial.

- PASQUAL, Gemma. Xènia, tens un WhatsApp. Barcanova

- PASQUAL, Gemma. Marina. Alfaguara-Voramar, 2011

- GARCIA, Roberto. Cyrano de Cybergerac. Bromera

- ANÒNIM. Les mil i una nits. Selecció de Brian Alderson. Editorial Vicens Vives


LECTURES 3R ESO


- LIENAS, Gemma. El diari lila de Carlota. Empúries.

- DE VRIES, Anke. Còmplice. Ed. Cruïlla

- MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Ed. Vicens-Vives. Col·lecció Cucanya

- SIERRA i FABRA, Jordi. El temps de l’oblit. Ed. Columna Jove

- MALLORQUÍ, Cesar. Les llàgrimes de Shiva. Ed. Edebé.

- DALMASES, Antoni. Temps regirats. Ed.Cruïlla

- TORTAJADA, Anna. Nahid, la meva germana afganesa. Ed. Barcanova

- Alberola, Carles. Mandíbula afilada. Bromera.

- DE PEDROLO, Manuel. Mecanoscrit del segon origen. Edicions 62

- PLA, Joan. Mor una vida es trenca un amor. Bromera

- SIERRA I FABRA. Camp de maduixes. Cruïlla


- STEINBECH, John. La perla. Editorial Vicens-Vives